Un pagès d'aquest poble posseïa un ruc que no tenia gens de gana i que cada dia perdia més. Després d'haver-li fet moltes proves, li aconsellaren que el portés a passejar, i així ho va fer.
En passar per la carrerada, darrere l'església, l'animal mirava frisós un lletsó que havia nascut dalt del campanar. El mateix succeïa cada dia, al mateix lloc. Els veïns assabentats del cas, aconsellaren al pagès que provés un últim remei: fer-li menjar aquella herba de la qual estava tan engelosit.
Ja teniu tots els seus amics muntants les bastides, les cordes, els taulons i les corrioles per pujar l'animal a dalt del campanar.
Un cop ho tingueren tot a punt, el lligaren pel coll i ... amunt! El més saberuts deien: "Mireu com riu, que n'està de content abans de prendre's la seva medecina!".
No s'adonaven que l'estaven escanyant. Per sort o per desgràcia, abans que arribés a dalt, es trencaren les cordes i tota la bastida se'n va anar a parar a baix.
Es va morir. No en quedà cap notícia, però el clot que feren, avui encara es nota i en diuen la Bassa Pedrera.
Pere Sadurní i Vallès
En passar per la carrerada, darrere l'església, l'animal mirava frisós un lletsó que havia nascut dalt del campanar. El mateix succeïa cada dia, al mateix lloc. Els veïns assabentats del cas, aconsellaren al pagès que provés un últim remei: fer-li menjar aquella herba de la qual estava tan engelosit.
Ja teniu tots els seus amics muntants les bastides, les cordes, els taulons i les corrioles per pujar l'animal a dalt del campanar.
Un cop ho tingueren tot a punt, el lligaren pel coll i ... amunt! El més saberuts deien: "Mireu com riu, que n'està de content abans de prendre's la seva medecina!".
No s'adonaven que l'estaven escanyant. Per sort o per desgràcia, abans que arribés a dalt, es trencaren les cordes i tota la bastida se'n va anar a parar a baix.
Es va morir. No en quedà cap notícia, però el clot que feren, avui encara es nota i en diuen la Bassa Pedrera.
Pere Sadurní i Vallès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada