EL BOSCATER I LA SEVA DONA

Conten que en un casalot solitari  prop de Santa Fe hi vivia un boscater molt bestiassa, el qual, veient a la seva dona molt malalta, va dir-li:

-Tu estàs a punt de morir, però jo he d'anar-me'n al bosc a fer llenya. Quan tornaré ja seràs morta; amb això et posaré a la llar, vora el foc, i així encara et trobaré calenta.Va posar la seva dona a l'escó, va encendre un bon foc, i se n'anà al bosc. Quan tornà a casa, la seva dona, en efecte, era morta i ben morta. El boscater va córrer cap a Gualba i va tornar amb la caixa. Però al ficar-hi la seva dona, se n'adonà de què no hi cabia: la caixa era curta.-¿Sí? ¿quina en fa? Agafa la destral, li talla els peus i, tancant llavors la morta a la caixa, se la carrega a coll,i avall altre cop, cap a Gualba, on ell mateix va contar la feta afegint amb tota tranquil-litat:

-I doncs, com ho havia de fer?