Era rei i senyor de la muntanya de Montserrat un gegantàs que n'estava tan gelós que no hi volia deixar acostar ningú. Cada dia, així que clarejava i abans de pondre-s el sol, amb quatre gambades donava una volta per tota la muntanya en cerca d'algú que s'hagués atrevit a pujar-hi o de qui per la seva rodalia tractés de fer algun camí o algun pont per passar el riu. Si trobava algú se l'empassava com una molla de pa, i si veia alguna obra començada, amb quatre trepitjades ho aixafava tot.
Montserrat estava destinat per Déu Nostre Senyor a ésser lloc d'oració i de penitència i a ésser-ne reina i senyora la Mare de Déu. I heus ací que un dia el gegant es va adormir i va despertar-lo a migdia un gran brogit de gent. Era la processó que portava la imatge de la Mare de Déu des de la cova on va ésser trobada cap a un altre lloc. El gegant, en veure's la muntanya envaïda per aquella gran gentada, va tenir un sotrac tan fort que va restar encantat i tornat pedra. Joan Amades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada